Joan de Sèish

Joan de Sèish (20 d’abril 1389 - 30 d’abril 1445) fou un senyor feudal, baró de Sèish durant uns vint anys, després de la mort del seu estimat pare, qui li va ensenyar a estimar la poesia. És conegut per la seva gran col·lecció de poemes, de temes molt propis de la lírica trobadoresca. En la seva època va treballar pel rei durant 30 anys, fins que el seu fill el va succeir, tal com va passar amb el seu pare.

Desde ben temprana edat, va cultivar una forta rivalitat amb el compte de Tolosa, amb el qual s’intercanviaven molts sirventesos. No obstant això, quan aquest va morir d’una malaltia de pulmó, Joan de Sèish li va dedicar un breu i emotiu poema, tractant-lo no tan com a rival sinó com a col·lega i amic.

En escrits del seu fill Josep Joaquim de Sèish, podem veure que també era un gran pare que va saber transmetre les seves aficions al seu fill i continuar amb el llegat que son avi, Jordi de Sèish va començar.

Una trista fantasia

Fa molts anys que estic buscant,
la més bella entre les belles.
Disposat a vessar sang
per mirar jo les estrelles,
junt amb ella al meu costat.
Una trista fantasia,
una mica d’alegria,
d’estar sol ja n’estic fart!

Razó

L’octava que acabem de llegir constitueix l’inici de la cansó més coneguda i extesa de Joan de Sèish. Una trista fantasia és un intent d’expressar el mal tràngol que el jo poètic està passant usant les eines trobadoresques que tenia Joan en aquella època: les cansons i el fin’amors. Aquesta època es denominarà més tard per experts com el període porpre de Joan de Sèish. Aquest nom es deu a que, tot i tenir tons molt desesperats, blaus, mai deixa d’expressar la seva passió, vermella, sobre tot en l’amor cortès. En la primera octava, el jo poètic ens explica la dificultat i escassetat que està experimentant per a trobar la seva midons. Es tracta d’un amor cortès expressat precisament en l’ausència d’aquesta dama, cosa que fa més gran el desig de tenir-la, de rendir-s’hi.